Definicions:

CONCEPTES CLAUS

    Bloc I:

Tema 1: La raó de ser de l'economia

-Economia: ciència que s'ocupa d'administrar els recursos escassos per poder produir els béns i serveis necessaris per poder satisfer les necessitats il·limitades de la societat.

-Escassetat econòmica: és el problema econòmic de quan els recursos són insuficients per poder satisfer les necessitats que es tenen. Aquesta escassetat pot ser universal (tothom les té les necessitats) o relativa (depèn de les necessitats).

-Cost d'oportunitats: és el valor d'allò que renunciariem al prendre una decisió.

-Béns de consum: són aquells béns que satisfan directament les necessitats de les persones.

-Béns de capital: són aquells béns que satisfan indirectament perquè serveixen per produir-ne de nous.

-Béns lliures: són els béns que en podem disposar tan com volem (aire, sol...).

-Béns econòmics: són els béns escassos (petroli, aigua...)

Tema 2: L'organització econòmica

-FPP: frontera de possibilitats de producció, és a dir, és la producció potencial, que s'assoleix sent eficient amb els recursos que es disposa i amb la millora tecnològica.

-Producció:  és una dada absoluta (kg, m, €...).

-Productivitat: és una dada relatica perquè depèn dels recursos utilitzats (kg/treb.; €/h...)

-Subcontractació: una empresa contracta a una altre empresa.

Tema 3: Els decisors de l'economia

-Empresari: individu que treballa a la seva propia empresa.

-Treballadors: Individu que obtenen rendes sobretot del treball.

-Rendista: Individu que obté rendes que no provenen del treball (lloguer, interessos o dividents...)

-Consumidors estrictes: Individu que només fa la funció de consum, és a dir, no aporta recursos productius.

    Bloc II:

Tema 5: El funcionament del mercat

-Mercat: conjunt d'activitats de compravenda d'un determinat producte dutes a terme entre oferents (venedors) i demandants (compradors).

-Demanda: és la quantitat d'un bé que estan disposats a adquirir els consumidors a un cert preu, tenint en compte els preus dels béns relacionats, la renda disponible i els gustos o les preferències.

-La corba de demanda:  La corba de demanda d'un bé és la representació gràfica de la funció de la demanda, la qual mostra les diverses quantitats  s'aquest bé que els compradors estan disposats a adquirir a cada preu.

-L'oferta: és la quantitat d'un bé que estan disposades a produir les empreses a un determinat preu de venda, tenint en compte els seus costos de producció - els quals depenen dels costos dels recursos productius i de la tecnologia emprada- i els objectius empreserials.

-La corba d'oferta: La corba d'oferta d'un bé és la representació gràfica de la funció de l'oferta, la qual mostra les diverses quantitats d'aquest bé que les empreses estan disposades a produir a cada preu.

-L'equilibri del mercat: L'equilibri del mercat és aquell punt en que coincideixen els plans dels consumidors i les empreses, de manera que l'intercanvi satisfà tots dos.

-L'elasticitat-preu de la demanda: L'elasticitat-preu de la demanda mesura la sensibilitat de la quantitat demanada davant les variacions en el preu del bé en qüestió.

-Barreres d'entrada: Són factors que impedeixen o dificulten l'entrada de noves empreses a un mercat.

-Barreres de sortida: Són els costos que tindría qualsevol empresa per abandonar un determinat mercat, o les pèrdues ocasionades per no recuperar part d'allò invertit.

-Col·lusió: En l'àmbit dels mercats oligopolístics, s'entén per col·lusió qualsevol acord que menyscabi la lliure competència entre empreses.

-Càrtel: El càrtel és una agrupació informal d'empreses que, tot i que conserven la seva independència, s'associen per disminuir o eliminar la competència del mercat.

Tema 7: El mercat de recursos productius: Treball i ocupació

-Ús de fruit:  La retribució que perceben els propietaris dels recursos naturals per usar-los mesura la seva capacitat de donar fruit i s'anomena lloguer (ús de fruit) o renda de la terra.

-La renda: La renda representa el valor o el preu d'un factor de producció en un període determinat de temps.

-L'interès: L'interès o preu del diner és el pagament pel lloguer del capital rebut en concepte de préstec 

-Prestataris:Està formada pels diversos agents econòmics que volen satisfer les seves necessitats de consum (família), inversió (empresa), o despesa pública (administració). La corba de la demanda és decreixent perquè, segons augmenta el preu del diner, la quantitat de capital demandada és inferior

-Prestamistes:Està constituïda per l'estalvi (families), els beneficis no distribuïts (empreses) i el superàvit (Administració). La corba de l'oferta és creixent perquè, com més alt és el preu del diner, més capital estan disposats a prestar els agents econòmics.

-Salari:El salari és la remuneració del treball prestat per compte d'atri.

-Salari mínim interprofessional:És el salari mínim que, amb independència de la professió, ha de cobrar qualsevol treballador a l'Estat espanyol.

-La política d'ocupació:És el conjunt de plans i procediments que tenen com a principal objectiu reduir l'atur d'una economia.

-La població:La població és el nombre total de persones que viuen en una àrea geogràfica determinada. 

Tema 8: Els errors del mercat

-Un error: Un error és una conseqüència negativa del funcionament del mercat i es produeix quan aquest no és eficient en l'assignació dels recursos disponibles.

-Cicle econòmic:Els cicles econòmics són fluctuacions de l'activitat econòmica en frases alternes d'expansió i recessió

-Política econòmica:El conjunt de mesures i instruments que utilitza l'Estat per intervenir en l'activitat econòmica i intentar afavorir la marxa del país.

-Externalitat negativa: És el cost d'una activitat econòmica que recau sobre persones diferents de les que fan aquesta activitat.

-Externalitat positiva: És el benefici d'una activitat econòmica rebut per persones diferents de les que fan l'activitat en qüestió.

-Externalitats:Són conseqüències derivades de l'activitat econòmica que afecten persones diferents de les que duen a terme l'activitat en qüestió, i no tenen reflex en els preus dels béns i serveis produïts

-La redistribució de la renda:és com es coneix el procés mitjançant el qual l'Estat torna a distribuir, d'acord amb el prinicipi d'equitat, fons que prèviament van ser assignats pel mercat a ciutadans amb una alta capacitat econòmica.

BLOC III: MACROECONOMIA

Tema 9: Els indicadors econòmics

Macroeconomia: s'ocupa de l'economia en el seu conjunt, mentre que la microeconomia estudia el comportament de les parts d'aquest conjut.

Producte interior brut: és el valor monetàri de tots els béns i serveis finals produïts per un país en un període de temps determinat, generalment un any.

Deflactar: és eliminar l'efecte de la inflació d'una magnitud o valor.

Comptabilitat nacional: és el conjunt d'indicadors que registren i informen sobre les diverses activitats econòmiques fetes a l'interior d'un país durant un període determinat.

Inflació: és el creixement generalitzat i contínu dels preus d'una economia.

Cistell de consum: el cistell de consum de l'INE (institut nacional d'estadística) és una selecció de productes que són representatius de cadascun dels grups bàsics de consum.

Índex de preus de consum IPC: és una mesura ponderada dels preus dels béns que representen el consum típic d'una família mitjana.

Taxa d'inflació: és la variació, mesurada en percentatge, experimentada per l'IPC respecte al període de temps anterior.

IPC harmonitzat: és un indicador estadístic que té l'objectiu de proporcionar una mesura comuna de la inflació que permeti fer comparacions internacionals.

Inflació subjacent o bàsica: és la utilitzada per preveure l'evolució dels preus a llarg termini.

Tema 10:  FORCES INTERNES DEL MERCAT

Nivell mitjà de preus: és la mitjana ponderada dels preus del conjunt de béns i serveis d'una economia.

Demanda agregada: és la despesa total que, per a un determinat nivell mitjà de preus, fan en una economia les famílies, les empreses, els sector públic i els estrangers.

Oferta agregada: descriu la quantitat de producció que estarien disposades a vendre les empreses tenint en compte un nivell mitjà de preus i uns determinats costos de producció.

Equilibri macroeconòmic: és el resultat conjunt de la interacció de les forces internes del mercat, les polítiques econòmiques del Govern i les incontrolables i impredictibles pertorbacions externes del mercat.

Invertir: significa adquirir béns (de capital) que satisfan indirectament necesitats humanes perquè contribueixen a la producció futura, és a dir, serveixen per a produir altres béns.

Propensió marginal: la propensió marginal al consum és la quantitat de béns i serveis que consumeixen les persones quan disposen de més renda.

Multiplicador de la inversió: és l'increment total de la renda que experimenta el conjunt de l'economia en augmentar la inversió.

Propensió marginal a l'estalvi: és la quantitat addicional que estalvien les persones quan disposen d'una unitat addicional de la renda.

Tema 11: POLÍTIQUES ECONÒMIQUES

Política econòmica: és el mode d'intervenció del sector públic en l'economia per arribar a uns objectius econòmics

Política econòmica conjuntural: és la forma d'intervenció de l'Estat en l'economia per assolir la consecució d'uns objectius econòmics relacionats amb la producció, l'ocupació i els preus, per la qual cosa es mouen variables com ara els impostos, la despesa pública o el preu del diner.

Política fiscal: és l'actuació intencionada del sector públic, mitjançant la recaptació de fons i l'aplicació de despeses públiques, per assolir els objectius que persegueix l'Estat.

Pressió fiscal: és el resultat de dividir els ingressos que obté l'Estat en forma d'impostos i cotitzacions socials entre el PIB, és a dir, la relació que hi ha entre el que un país paga per sostenir l'Estat i el que produeix o guanya.

Tema 12: ELS DINERS I ELS BANCS: política monetària

Preu del diner: el preu del diner o interès és el pagament pel lloguer del capital rebut en concepte de préstec.

Agregat monetari: és una magnitud que agrupa diverses classes de diner.

Activitat bancària: consisteix a captar diner legal dels estalviadors per a prestar-lo als agents econòmics que necessitin finançament.

Reserva fraccionària: és el percentatge de diners que, calculat sobre el total de dipòsits rebuts, manté el banc inactiu per a fer fronts a les possibles retirades de diners dels seus clients.

Banc central: és una entitat pública i , en general, independent del poder polític que, entre altres funcions, controla i supervisa el funcionament del sistema bancari.

Coeficient legal de caixa: és el percentatge de diner legal que, per imposició del banc central, mantenen inactiu les diverses entitats del sistema bancari per fer front a les possibles retirades de diner dels seus clients i per raons d'interès general.

Multiplicació del diner bancari: consisteix en l'increment de diner legal dins els sistema bancari en fer un dipòsit inicial.

Política monetària: és el conjunt de mesures preses pel BCE per assolir els objectius perseguits per l'autoritat monetària mitjançant l'ampliació, o reducció, de la quantitat de diner en circulació i l'alteració del preu del diner.

Tema 13:  SISTEMA FINANCER ESPANYOL

Sistema financer: és l'estructura composta per un conjunt d'intermediaris que, regulats per organismes públics, canalitzen l'estalvi de recursos cap al finançament del consum familiar, la inversió empreserial i la despesa pública.

Eurosistema: és el terme adoptat per designar el BCE i els bancs centrals dels països de la UE que han adoptat l'euro com a moneda comuna. Aquesta expressió es refereix també a la política monetària única de la zona euro, l'objectiu principal de la qual és mantenir l'estabilitat de preus.

Cooperativa: és una associació de persones físiques o jurídiques, amb necessitats i interessos comuns, que desenvolupen una determinada activitat empreserial, però els resultats econòmics tenen com a prioritat l'atenció d'uns fons comunitaris prèviament pactats.

Borses de valor: són associacions civils de servei al públic.

Índex borsari: és un indicador de l'evolució d'un mercat en funció del comportament de les cotitzacions dels títols més represetatius, escollits segons el seu grau de liquiditat.

Mercat continu: és un sistema d'interconexió informàtic entre les quatre borses espanyoles (València, Barcelona, Madrid i Bilbao) que possibilita la negociació de certs valors mitjançant terminals d'ordinador en temps real.

Tema 14:  COMERÇ INTERNACIONAL

Territori duaner: és una zona geogràfica on hi ha lliure circulació de mercaderies i que no té per què coincidir necessàriament amb les fronteres polítiques d'un país.

Teoria de l'avantatge comparatiu: il·lustra que els països intenten especialitzar-se en la producció d'aquells béns i serveis que poden intercanviar de manera més eficient en el mercat internacional.

Proteccionisme: conjunt d'actuacions que tenen com a objectiu restringir l'entrada de productes estrangers per tal de protegir la pròpia indústria.

Balança de pagaments: és un document comptable que registra les transaccions econòmiques dutes a terme entre els residents d'un país i els de la resta del món durant un període de temps deteminat, normalment un any.

Tècnica de la partida doble: és un sistema de registre que anota totes les transaccions dos cops: d'una banda, el valor de la mercaderia que es rep o es lliura i , per una altra, els diners lliurats o rebuts.

Inversió directa: és feta per un inversor que adquireix accions d'una empresa per mantenir la seva rendibilitat permanent, per gestionar, dirigir aquella acció.

Inversió en cartera: són les transaccions en valors negociables: accions, bons...

Transferències de capital: es refereix a les transaccions de capital unilaterals, és a dir, sense lliurar res a canvi, com per exemple fons europeus, la condonació de deutes... (inversions concretes).

A continuació hi ha el resum d'esquemes de tots tres blocs. Per tota aquella gent que necessiti veure els resums en imatges i per tots aquells que hagin de recuperar algun dels trimestres, crec que els hi servirà.

--> Esquemes de tots els temes.pdf (1191777)